La I Jornada de Transferència de Coneixement en Turisme, organitzada per l’Invat.invat.tur i Protectur, va triar divendres passat el millor projecte de fi de màster de la Comunitat Valenciana, on va resultar guanyador una anàlisi de les potencialitats de l’Horta Nord.

El treball guanyador, de Francisco Llorens de la Universitat de València, porta per títol Per què l’Horta Nord de València no és una destinació turística?. Es tracta d’un treball que analitza amb detall els recursos turístics de la zona, les seues potencialitats i els principals elements que els municipis de l’esmentada zona haurien de tindre en compte per a aprofitar el turisme com a font de riquesa. El guanyador publicarà el treball en la revista d’investigació turística ‘Papers de Turisme’ de la Generalitat Valenciana.

En el concurs de la jornada es van seleccionar i van presentar set treballs dividits en tres temàtiques generals: recursos culturals i turisme; gestió de destinacions; i turismòleg com a professió.

Cal destacar que l’objectiu d’aquest concurs és recolzar la labor d’investigació que realitzen els estudiants de turisme de la Comunitat Valenciana, tant de grau com de màster. Es tracta d’una aposta de l’Invat.invat.tur per acostar la investigació al sector turístic, ajudant a fer que els projectes tinguen una difusió específica i que puguen tindre una posada en pràctica.

A més de la presentació dels treballs, durant la jornada es va fer una taula redona sobre “Noves tendències en la governança de destinacions turístiques” formada per representants de l’administració turística regional i local i de l’empresa privada (consultoria especialitzada en planificació i gestió turística). Així, en aquest debat van participar José Luis Wagner de l’Agència Valenciana del Turisme, Loles Edo de Turisme València, Alberto Galloso de la consultora Soluciones Turísticas i Juan Castro de Castro Consultoria i com a moderador Rubén Arnandis, de Protectur.

Entre les conclusions que es van extraure en la taula redona destaca que les destinacions necessiten evolucionar la seua gestió cap a un model de governança en què el lideratge de l’administració pública siga essencial i on siga requisit trobar sinergies i interessos comuns dels distints agents.

Al mateix temps, el canvi cap a un model de governança de destinacions implica estudiar fórmules de col·laboració en el marc de les competències de les administracions, tant directa com indirectament relacionades en matèria de turisme.

Un altre front important, és el d’ajustar i promoure ajudes públiques realment necessàries per a incentivar la nova governança en destinacions turístiques. I buscar i/o posar en pràctica ferramentes i mètodes per a sensibilitzar de la seua necessària col·laboració i implicar el sector empresarial.

El secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer, ha destacat “la importància d’aquestes jornades de transferència de coneixement per a impulsar la professionalització del sector” i ha ressaltat que des de la Generalitat “tenim una ferma aposta per la governança col·laborativa, on tant administracions públiques com sector privat treballem junts en benefici del turisme”.

En aquest context, Colomer ha assenyalat que “resulta fonamental una actitud proactiva per part de de les administracions turístiques i també de les empreses del sector” i ha incidit que “és imprescindible apostar per una governança col·laborativa, per unir esforços”, per això ha apuntat que “és temps de coordinació, d’acoblar estratègies i de compartir camins”. Així, ha recordat que s’ha reconstruït la Mesa Interdepartamental de Turisme “com un òrgan, no sols de coordinació, sinó també d’aplicació del Codi Ètic del Turisme a què ens hem subscrit” i ha apostat per establir una col·laboració directa amb municipis i empresaris.